Ruta "La Plaça del Diamant"

Els alumnes de segon de batxillerat.

La segona ruta va començar a la Plaça Lesseps, des de la qual tot el grup va fer camí cap a Passeig de Gràcia. Vam aprofitar la presència dels professors en aquesta breu caminada per preguntar i comentar els recents examens trimestrals, ja que ens tenien una mica amoïnats. No vam trigar ni mitja hora en arriba a la Plaça del Diamant, la qual estava plena de gent i això que només eren les dotze passades del migdia. 

Placa commemorativa a Mercè Rodoreda.

Al bell mig de la plaça hi havia una escultura d'allò més curiosa. Aquesta, però, no tenia res a veure amb la novel·la de Mercè Rodoreda. Per contra, hi havia una placa commemorativa a l'autora. 

Personalment, m'esperava molt més de la Plaça del Diamant, però bé, sempre podem tornar a llegir la novel·la i imaginar-nos-la amb la música, la gent que balla, les tires de flors de paper i el sostre en forma de paraigües al revés.

Igual que a la primera ruta, orientar-nos amb els mapes no se'ns donava gens bé, de manera que anàvem preguntant a la gent com arribar a un carrer o a un altre. Tot i així, ens vam perdre. Vam haver de donar mitja volta diverses vegades perquè no sabíem per on creuar ni tampoc  a quines cantonades havíem de girar, potser perquè estàvem una mica cansats.

Cinema del carrer Verdi, a partir del qual ens vam perdre.

Carrer de Terol.

Plaça de la Llibertat.

Mercat de la Llibertat

Carrer Gran de Gràcia.

El carrer que més feina ens va donar va ser, paradoxalment, el carrer Gran de Gràcia, amb el tràfic, les onades de gent i les interminables botigues. Gràcies a uns companys que vam trobar casualment, vam arribar al Mercat de la Llibertat, on el nostre macro grup va dissoldre's novament perquè alguns hi volien fer un tomb. 

Així, la Maria l'Eva i jo vam continuar amb la ruta. Només ens quedava per trobar el Monumental i els Jardins de Salvador Espriu. Un altre cop, amb les presses per arribar a temps al punt de retrobada i amb l'esperança de donar amb uns llocs d'allò més espectaculars, em vaig decepcionar. 

Jardins de Salvador Espriu.

Monumental.

En definitiva, m'esperava molt més de totes dues rutes. L'experiència va estar bé en general perquè tot els companys ens vam avenir molt bé, fins i tot aquells que érem de diferents classes, i a més a més ens va servir per aprendre espabilar-nos a l'hora de moure'ns per una ciutat grandiosa com és Barcelona. No obstant això, des del meu punt de vista, crec que hauríem d'haver anat tots junts amb els professors i haver fet la ruta més a poc a poc. Em va faltar establir la connexió entre els llocs amb les novel·les, perquè amb el temps limitat i la manca de familiaritat amb la zona no va ser possible llegir gairebé cap dels fragments. Així, jo personalment vaig passar un bon matí, però no tant per les rutes literàries, sinó perquè estava amb bona companyia, i això em va decepcionar una mica perquè considerava molt interessant l'excursió.